domingo, 29 de mayo de 2011

GRÀCIES ...

Arantxa, Silvia, Bruno, Sonia, Salva, Ana, Vicent, Canals, Josep, Juanvi, Jose Luis, Moises, Lore, Rafa C., Fili, Rafa P., Aurora, Maria, Nuria, Vanessa, Carlos, Anna, Jose Mª, Rafa, Chover, Primi, Azoraida, Sandra, Angel, als companys de la feina, al meu amic Patxi, a la meua companya Lourdes (que ara em deixa sols), a Dolors, a Ximo i com no a tota la gent del col·lectiu que des del primer moment tracta de recuperar els ànims, i fins i tot a Neus i Soler, que tingueren un moment per a fer-me una trucada, a tots i totes moltes gràcies per les vostres sanes intencions per tal de tractar d'animar-me.
[Disculpeu si m'he deixat a algú que segur que sí]

No vull ser desagrait, i el que més em complau es vore eixa sana intenció que heu tingut i que fa vore que al mon encara està habitat per persones de carn i ós. Però he de dir, que les primeres dies cada frase d'ànim l'he viscut com un retornar a la dolorosa nit del 22.
Se de les bones intencions, però tranquils, sols el temps farà recuperar la il·lusió si veig motius.

El proper divendres al col·lectiu tenim un sopar-reunió en el que haurem de parlar sobre passat, present i futur.

M'agradaria sentir al màxim d'opinions i per suposat que s'escolte la meua. No se si serà compartida per la majoria de companys però allí decidirem els primers passos a donar en la nova etapa.

Dos coses més:
1.- No estic pensant en plegar, al menys de moment. No queda altra que continuar aquests 4 anys, però necessàriament hauran de canviar coses.
2.- Al Face s'han fet algunes reflexions, sobre tot gent del Bloc i altres, que voldria comentar. Però per a no liar-la ho faré en una altra entrada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario