No sóc d'emetre opinions precipitades, de fet els que em coneixeu sabreu que sóc bastant racional en qualsevol pas que done. De fet encara queda pendent fer una reflexió col·lectiva sobre el resultat electoral, que farem aquesta setmana, i sobre com anem a plantejar el futur immediat. Però això ja vindrà.
Hui vull fer una excepció, vull parlar amb sentiment. Des del cor, transcrivint la percepció interior, sense tenir molt clar si serà reconduïda pel pas del temps.
I quan escolte a l'interior, el que veig és que s'hem llevat una llosa de damunt, i eixe era un objectiu bàsic que necessitàvem per higiene democràtica. "Aliviat".
Però acomplit eixe objectiu, se que tinc una espina profundament clavada al cor. En cap dels processos electorals en que he encapçalat la candidatura, he aconseguit millorar el resultat anterior, ni que fos un sol vot i això em pesa profundament. "Afligit".
He de vore com pràcticament tots els meus adversaris polítics, em reconeixen el treball fet, i varis ens recompensen amb un "sou els que millor tasca d'oposició feu", però a la fi, és una evidència que això no es veu reflexat de ninguna manera. "Complagut i resignat".
No tindrem representació, ni a les Corts, ni a la Diputació, i això és la primera vegada que ens passa. És un pal enorme. "Terriblement injust".
Soltades aquestes píndoles, agrair les seues paraules a totes les persones que tan amablement em dediquen l'enhorabona. Entenc que l'enhorabona és compartida, pq a pesar de tot, el futur al poble pinta millor.
Una abraçada a tots i totes.