No se si seré capaç de transmetre amb serenitat, el sentiment que tenim hui.
Ens hem quedat orfes, el company Nicasio Ripoll ens ha deixat.
Crec que puc dir que a l'agrupació local el sentiment de desolació és profund.
El seu caràcter lluitador és de sobra conegut, però a més per a mi personalment era un referent, una persona a la que en moments de desconcert sempre podies acudir i tenia eixes paraules i eixe ànim reconfortant que et tornava a posar en òrbita. Políticament era com un pare, al que no sempre fèiem cas, però que sempre teniem present.
I això no canviarà, ... sempre el tindrem present.
Si em permets, Vicent, m'agradaria transmetre el meu pesar a tota la seua família i a tots els seus amics. Estic fora d'Espanya per treball i estic realment apenat. Per a mi, Nicasio, ha sigut un referent de superació, d'integritat. Sempre que he parlat amb ell, sempre m'ha fet pensar i sempre li ho agrairé.
ResponderEliminarCompartisc el teu sentiment... no saps com.....
ResponderEliminarHem tingut la sort, de haberlo tengut molt a prop, i apendre cada moment compartit. En fí, llei de vida diuen... pero quant arriba aixi... es molt complicat de encaixar.
Em costa creure que ja no tindrem el seu somriure amb nosaltres
ResponderEliminar