Nota del Col·lectiu d'EUPV de La Pobla Llarga

Vos trasllade el text que des del col·lectiu local d'EUPV acabem de fer públic.

Foto de la jornada electoral

Encara teníem pendent una valoració de les passades eleccions generals del 26J, on EUPV integrava junt amb Compromís i Podem, una coalició anomenada “A la valenciana”.

La valoració a escala local dels resultats obtinguts ens deixa agradables sensacions. "A la valenciana", amb un 37,03 % dels vots, fou la primera força amb una diferència de més de 10 punts sobre la segona força (PP). Aquest resultat local ens sitúa molt per sobre de la mitja de la coalició al País Valencià.

El fet que 1053 poblatans confiaren en la nostra candidatura, malgrat el poc temps que tinguerem per preparar la campanya i precampanya, ens ha d'omplir de la força necessària per seguir el camí iniciat i de ganes de treballar per intentar convéncer i sumar a quanta més gent millor a aquest projecte.

Per altra banda, volem manifestar la satisfacció pel bon treball de campanya realitzat amb altres companys d’altres formacions que formàven part d’aquesta candidatura. Hem format un gran equip amb bona sintonía i amb un il.lusionant futur.

Canviant el plànol d'anàlisi a nivell estatal, els resultats obtinguts ens deixàren "fotuts", doncs quedàren lluny de les expectatives creades per les enquestes i sondetjos a peu d’urna.

La confluència d’Unidos Podemos no va sumar tot el que s'esperava i s’analitzaren les possibles causes.

La coalició va perdre un milió de vots respecte als obtinguts per separat pels partits que la integraren a les eleccions del 20D. Mentre, al PP augmentava el seu suport en 700.000 vots més i com que era eixe "sorpasso" (i no altre) el perseguit, cal assumir que es tracta clarament d'una derrota electoral.

Fent un sempre necessari exercici d'autocrítica, podríem concloure que la premura amb la que es muntà la coalició Unidos Podemos i amb tot el que això comporta de poc de temps a l'hora de confeccionar programes i campanya electoral, elaboració de les llistes i explicació als votants dels partits integrants el sentit de la confluència, pot haver sigut un factor determinant que explicaría en part el "pal" rebut.

Altres causes que probablement influïren als resultats fòren l’elevada abstenció, les negociacions d'investidura a l'anterior i breu legislatura; i la brutal i mediàtica campanya de la por, que també estigueren damunt de la taula.

Dit tot açò, passant a ser una mica pragmàtics i llegint en clau positiva, mai l'espai polític de l'esquerra ha estat tan fortament representat al Congrés dels Diputats, passant d'11 diputats al 2011 als 71 d’ara.

Eixa força obtinguda (malgrat tot l'exposat anteriorment) ens omple d'il•lusió i força per treballar amb i per la gent per la transformació social i fer-ho com deia el nostre poeta Vicent Andrés Estellés:

"...

Jo us ho dic amb el cor a la mà;

som poble, i hem de retornar al poble.

Que la prudència no ens faça traïdors!

El que ha passat, ha passat per a sempre.

I hem d'oblidar i pensar el demà,

hem de vetlar el sagrament del poble,

pels nostres fills, i els fills dels nostres fills,

i pels veïns, les parelles que passen

amb un clavell encés entre les dents.

Hem de lluitar, hem de manar: manem!

Hem d'agafar la paella pel mànec

amb brusca mà, amb decidida mà.

I mirarem créixer els nostres pobles,

rics de futur, treballant i cantant,

així com creix el ventre novençà.

Manar no és vestir un uniforme de regidor

i dir a tot que sí.

I presidir Te Deums i processons.

Manar serà patir amb qui pateix

i legislar manaments d'alegría

per a tothom, i plantar les collites.

En una mà, en una mà del poble

..."

Endavant companyes i companys.

Seguim lluitant